Parròquia de la Mare de Déu de Núria - Barcelona

MISSES DE LA SETMANA

2011-12-29T12:45:00.011+01:00

Aquí podeu consultar les intencions de misses encarregades per a aquesta setmana.

Els sacerdots previstos per a celebrar-les poden canviar sense previ avís, per circumstàncies sorgides posteriorment.

LA FE CRISTIANA PER A LES PERSONES EN CRISI CONJUGAL

2011-07-25T12:45:00.002+02:00

La nostra Parròquia, en col·laboració amb la Delegació Diocesana de Pastoral Familiar, està preparant l'acollida cordial en l'Església d'aquelles persones que es troben en situacions conjugals de crisi (separats, divorciarts…)

Properament trobareu més informació a l'enllaç: http://www.somosiglesia.com/

HORARI DE MISSES ESTIU 2011

2011-06-26T10:52:00.001+02:00

VIATGE A TERRA SANTA · ESTIU 2011

2011-04-26T19:40:00.007+02:00

A causa de la manca de reserves, segurament deguda a la situació als països àrabs i al Pròxim Orient, hem hagut d'ajornar aquest viatge a Terra Santa.

Esperem poder reprogramar-lo més endavant, quan millorin les perpectives.

Perdoneu les molèsties!

OBRES DE MILLORA A L'ESGLÉSIA - ANY 2011

2011-02-09T17:54:00.001+01:00

Durant la primavera de 2011, durem a terme un triple projecte de millores al nostre temple:

a) Trasllat de l'ambó de l'epístola de l'altar major cap a la Capella del Santíssim

b) Acabament del cadiram del presbiteri

c) Enllosat de la Capella del Sant Crist

El pressupost puja casi 13.000 €

Us demanem la vostra col·laboració!

Cliqueu aquí per a descarregar la informació en format pdf

FOTOGRAFIES ANTIGUES DE L'ESGLÉSIA

2011-02-09T17:01:00.011+01:00

LES IMATGES QUE SEGUEIXEN PERTANYEN A L'ESGLÉSIA ABANS DE LA GUERRA CIVIL

(Fotografies amablement cedides per la Congregació de Germanes de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor)

Façana de l'església al carrer del Bon Pastor (llavors, carrer de Buenos Aires):

Façana del convent i la casa d'acollida de les Germanes de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor, al carrer Aribau cantonada Bon Pastor:

Vista del pati interior:

Un racó de l'antic claustre del convent, amb una imatge del Sagrat Cor (actualment, al convent del carrer Quatre Camins):

Vista de l'església cap a l'altar major. Aquest estava situat per davant de l'arc, que separava l'església de l'espai reservat a les monges, rematat per una balustrada de bronze de grans dimensions:

Una altra vista de l'altar major, més a prop:

La volta de l'església i el lateral dret. Observeu que els murs superiors no eren d'obra (com actualment), sinó tancats amb una celosia, darrera la qual les monges malaltes o impedides podien seguir els oficis:

Vista de l'església des del presbiteri. Es pot observar que la barana del cor és la mateixa que ha arribat fins avui:

Vista de l'altar major. L'absis posterior actual no existia, sinó que acabava en un espai ben diferent, obert amb quatre finestres a cada costat i tres finestres al fons:

L'ESGLÉSIA A PARTIR DE 1950

L'aspecte general de l'església canvià molt notablement quan es van fer les obres d'adaptació per a reconvertir-la en església parroquial: se suprimí la balustrada de l'arc, es reformà la part posterior del presbiteri i se li donà forma d'absis (tot encabint quatre vitralls i el nou cambril de la Mare de Déu de Núria), es tancaren els murs laterals superiors per a guanyar aquests espais per a dependències parroquials, i es decorà l'església amb pintures policromades (que originàriament no existien).

Panoràmica de l'església vers l'any 1959, amb ocasió d'unes noces:

Altres fotografies de l'església (també engalanada per unes noces) dels anys '50:

PROJECTE D'ORGUE DE TUBS PER A L'ESGLÉSIA

2011-01-09T19:22:00.005+01:00

A & K Orgues de Vent S.C.P.

Anton Lauradó & Klaus Fischer

Avantprojecte per a la construcció d'un orgue nou per a la església parroquial de la Mare de Déu de Núria de Barcelona

L'orgue serà situat a la tribuna del cor damunt l’entrada principal.

L’orgue ha estat concebut tenint en compte les característiques del temple, tant per el que fa, al que és, el que representa, i les característiques arquitectòniques i acústiques.

Es tracta de un orgue substancialment ric. El seu aspecte majestuós coronarà sens dubte la serenitat litúrgica que li correspon.

El moble disposarà de quatre plans de façana, agrupats de dos en dos, i cadascun d’aquests un a 90º de l’altre. De manera que disposarà de dues façanes de setze peus a la part frontal, i dues de vuit peus a la part central. El punt d’unió entre ambdues serà una magnífica torre cilíndrica de 270º, la resta de torres seran semi circulars combinant amb els castells entremitjos. El basament disposarà de marcs i plafons de fusta per la façana i laterals, motllures i cornises remataran la part superior.

Permetrà la interpretació d’un ampli ventall musical, tant en la vessant barroca com la romàntica, i així, atenent les exigències de la darrera hi trobem un apreciable nombre de registres fonamentals (8 jocs de 8’ i 2 de 16’ labials; 6 jocs de 8’ i 1 de 16 de llengüeta).

Es tracta de un orgue de registres amb corredores reversibles. Això ens permet disposar els registres en el teclat que més ens convingui (entre I i II, i entre III i Pedal). Aquest es un gran avantatge en aquest tipus d’instrument, tant des de el punt de vista tímbric, didàctic, com econòmic. Disposem de un ampli ventall de possibilitats tímbriques. Estimulem al intèrpret a prendre una postura crítica a l’hora d’interpretar, ja que el nombre de combinacions es superior que en d’altres instruments. Finalment en aquest apartat, disposem d’un orgue substancialment més ric per un preu ajustat.

Considerant que cada teclat de un orgue entre mitjà i gran està connectat a un salmer de deu a quinze jocs, proposem un cos de onze jocs però tocables per els dos primers teclats, més els registres autònoms de cadascun. Aquest concepte està provat en grans y petits instruments amb molt d’èxit. L’estalvi tant d’espai com de recursos econòmics queda patent quan hom compara amb un instrument de 11 jocs a cada teclat.

De la mateixa manera tractem el cos Expressiu del tercer teclat que te un grannombre de jocs combinats amb el Pedal. La utilitat de l’expressió per els registres del Pedal s’entén per sí mateixa.

La expressió del tercer teclat i Pedal emprat per un intèrpret amb bon gust pot assolir una funció més enllà de la pura curiositat.

La composició de l’orgue es la següent:

Orgue Major Positiu

1	Flautat Major	16'
2	Octava	8'	⟶	15	Octava	8'
3	Corn de Gamusa	8'	⟶	16	Corn de Gamusa	8'
4	Flauta Xemeneia	8'	⟶	17	Flauta Xemeneia	8
5	Quintetò	8'	⟶	18	Quintetò	8'
6	Octava	4'	⟶	19	Octava	4'
7	Flauta Cònica	4'	⟶	20	Flauta Cònica	4'
8	Dotzena	2 2/3'	⟶	21	Dotzena	2 2/3'
9	Quinzena	2'	⟶	22	Quinzena	2'
10	Flauta Silvestre	2'	⟶	23	Flauta Silvestre	2'
11	Nasard	1 3/5'	⟶	24	Nasard	1 3/5'
12	Plens	IV	⟶	23	Plens	IV
13	Corneta	M.D.
14	Trompeta	8'		25	Cromorn	8'

Expressiu Pedal

				39	Contrabaix Façana	16'
26	Tapat Major	16'	⟶	40	Tapat Major	16'
27	Flautat	8'	⟶	41	Flautat	8'
28	Keraulofon	8'	⟶	42	Keraulofon	8'
29	Flauta de Campana	8'	⟶	43	Flauta de Campana	8'
30	Veu Celestial	8'
31	Octava	4'	⟶	44	Octava	4'
32	Octaviant	4'
33	Flautí	2'	⟶	45	Flautí	2'
35	Progressió Harmònica III a V
36	Tuba	8'
37	Oboè	8'
38	Clarinet	8'

Amb propi Salmer de Pedal

47 Subaix 16'

48 Baix 8'

49 Trombons 16'

50 Trompeta 8'

Els acoblaments seran els següents:

II al I Baixos	II al I Tiples	Sub II al I	III al I
I al P	II al P	III al P	Super III al P

Trèmol per cadascun dels teclats.

L’orgue té 28 jocs, contant les extensions 32.

Compta amb tres teclats manuals de 56 notes i un de Pedal de 30 notes.

Les mides de la consola s’ajustaran a les normes europees.

La tracció de notes i de registres serà mecànica.

La mecànica de notes serà de màxima qualitat i sensibilitat, amb repetició ràpida i precisa. De manera que permeti al intèrpret realitzar allò que per definició li pertoca.

Palanques a la italiana accionen els registres.

Tot això acompanyat de un sistema d’alimentació d’aire viu i dinàmic, que estarà alimentat per un motor ventilador d’aire, silenciós.

Per el que fa als tubs, aquests seran construïts artesanalment amb els aliatges i fustes nobles corresponents.

El Salmer serà de cancel·la per nota, i els registres accionats per corredora estanca. Les notes aniran intercalades entre el teclat I i el teclat II, en el moble que du la consola, a l’altre serà entre el Pedal i el tercer teclat. Serà estanc en tots el seus components, el que ens permet garantir el màxim nivell de qualitat, tant per el que far al so, l’afinació i a l’harmonització dels registres. Aquesta darrera, serà suau, brillant, polifònica i subtil. Alhora tindrà una capacitat de penetració en el aire que el permetrà d’escoltar amb claredat, però sempre des de l’idea de conjunt, les polifonies més complexes.

L’orgue es distribueix en dos mòduls de aproximadament 3,5m x 2,5m x 5m de alçada respectant el finestral central.

Volem esmentar que comptem amb el reconeixement i recomanació d’organistes reconeguts a nivell internacional com; Michael Radulescu o Gustav Leonhardt.

L’import aproximat d’aquest instrument es de 370.000 €.

Cal tenir en compte que a Barcelona no hi ha ni un sol orgue comparable al del projecte que es presenta. Es per tant un repte que afrontem amb gran il·lusió, confiant assolir aquesta fita.

LEGIÓ DE MARIA

2010-12-30T17:27:00.006+01:00

LEGIÓ DE MARIA

És una Associació Internacional d'Apostolat dels Laícs, oberta a homes i dones, que encamina els seus membres a realitzar pràcticament la vocació de tot cristià a la santedad i a l'apostolat, d'una manera senzilla, molt a l'estil de la Mare de Déu, a qui prenen per model.

Formen grups mixtes –parroquials, extraparroquials o especialitzats– que es reuneixen setmanalment per:

- PREGAR JUNTS

- FORMAR-SE ESPIRIUALMENT

- ORGANITZAR EL SEU TREBALL APOSTÒLIC

El seu treball més específic és l'EVANGELITZACIÓ, a través del contacte personal i la visita fraternal, apropant-se amb un respecte profund i un amor actiu a:

Les persones amb problemes de tota mena.
Els marginats
Els malalts
Les persones grans
Els presos
Les prostitutes
Els emigrants
Persones acollides en hospitals i centres benèfics.

Essent el seu lema i la seva actitud interior que "a través nostre sigui Maria qui vegi i serveixi en ells el seu fill Jesucrist".

Els grups parroquials, com l'establert a la nostra Parròquia, procuren, a més a més:

prendre part a la vida parroquial
col·laborar amb les altres Associacions
Aportar suggeriments a Assemblees i consells
Ajudar a la catequesi d'adults i d'infants
visitar les llars de la demarcació per fer-hi arribar la veu i la presència de la Parròquia
estar sempre atents i disponibles per prestar qualsevol servei que se'ls pugui demanar

ESTÀS DISPOSAT TU TAMBÉ A ESTIMAR ACTIVAMENT OFERINT UNA MICA DEL TEU TEMPS?

CERQUES UN GRUP QUE T'AJUDI A VIURE UNA FE DINÀMICA?

La Legió de Maria es reuneix setmalment a la nostra Parròquia els dimarts, a les 5 de la tarda.

Per qualsevol informació o per tenir una conversa personal, ports trucar-nos, de 9.30 a les 11 de la nit, als números 93.230.18.13 i 93.247.99.77,

o posar-te en contacte amb nosaltres a través dels sacerdots de la Parròquia. Estem a la teva disposició.

Legió de Maria

CÀRITAS PARROQUIAL

2010-11-14T13:48:00.003+01:00

RECOLLIDA D'ALIMENTS

PER A CÀRITAS PARROQUIAL

destinats als necessitats, aturats, etc.

Demanem aliments que es puguin conservar:

farina, arròs, oli, sucre, llet, conserves, llegums, galetes…

Horari:

Dimarts, 11:00 a 12:30 h

Dijous, 18:00 a 19:30 h

Lloc: escala esquerra, entresol

També el 2n Diumenge de cada mes, a l'entrada de l'església.

HORARIS DE MISSES A ESGLÉSIES VEÏNES

2010-10-09T12:19:00.002+02:00

CATEQUESI INFANTIL I JUVENIL

2010-09-01T16:57:00.006+02:00

Jesús i els infants

“Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas” (Marc 10, 14).

Per poder estimar, abans és necessari conèixer.

A la catequesi mirem de facilitar aquest primer encontre personal entre Jesús i cada infant.

Ho fem explicant la vida de Jesús i els seus ensenyaments, amb el pla de salvació de Déu, emprant els llibres de catequesi de l’Església Catòlica com a eina, i guiats pels sacerdots de la Parròquia.

La Primera Comunió

L’Eucaristia és el centre de la vida cristiana, ja que Jesús es fa present en la mateixa, i ens acompanya com a aliment en el camí.

Els infants prenen consciència en primera persona de la importància d’aquest fet i d’aquest dia, que no oblidaran en la seva vida, ja que seran amics de Jesús, “l’amic que no falla mai”.

La Confirmació

Amb aquest sagrament, l’adolescent esdevé adult a la vida cristiana, ja que l'Esperit Sant el confirma en la gràcia de Déu.

Per això, de forma lliure i meditada, el jove manifesta públicament i amb l’ajuda de l’Esperit Sant, la seva adhesió a Crist.

Pla de catequesi de la Parròquia

Tot seguint els criteris de l'Església i de l'Arxidiòcesi de Barcelona, la preparació dels nens i nenes per a la Primera Comunió es duu a terme en dos cursos, a partir dels 8 anys d'edat aproximadament. En qualsevol cas, aquests criteris s'adapten a les necessitats i preparació dels infants en cada cas particular.

La preparació per a la Confirmació pot començar-se al curs següent de la Primera Comunió, per a nois i noies fins a 16 anys. A partir d'aquesta edat, la preparació és individual.

Curs 2011/12

L'horari per a aquest curs és: dimecres/dijous, de 17:30 a 18:30 h.

Les sessions són bilingües, en català i en castellà.

El calendari del curs serà:

1r. trimestre: del 28 de setembre al 22 de desembre

2n. trimestre: del 11 de gener al 29 de març

3r. trimestre: del 11 d'abril al 6 de juny

Només amb un treball i esforç conjunt entre els pares i l’equip de catequistes, juntament amb el sacerdot, pot haver-hi una garantia de futur per l’educació cristiana dels infants.

Cada infant necessita :

Una proposta al seu nivell
Que ho visqui acompanyat

Activitats familiars

Per tal d'ajudar els infants en llur preparació, en alguns dies especials de catequesi hi ha celebracions en les que els pares són convidats a acompanyar als seus fills (Advent, Nadal, Dimecres de Cendra, Quaresma...)

També es realitzaran amb els pares reunions trimestrals en horari de 20:45 a 21:15 h, que s’aniran concretant oportunament.

I també convidem tota la família a una celebració mensual de misa familiar, els següents diumenges a les 18:00 h:

1r. trimestre:

23 d’octubre

27 de novembre (1r diumenge d’Advent)

24 de desembre (dissabte), a les 20:00 h: Missa de vigília de Nadal ("missa del pollet”)

2n. trimestre:

22 de gener

26 de febrer

1 d’abril, a les 11:45 h: Diumenge de la Passió, amb benedicció dels rams

3r. trimestre :

6 de maig

Maig/Juny: celebracions de les Primeres Comunions dels infants del Segon Curs.

Catequistes

Són fidels que dediquen el seu temps, de forma voluntària, a educar els infants en la fe i l'amor a Jesucrist. Si us animeu, sempre ens fan falta catequistes!

HORARIS DEL MES D'AGOST

2010-07-30T20:46:00.005+02:00

AVÍS

De l'1 al 31 d'agost

FEINERS: MISSA A LES 13:00

DISSABTES: MISSA A LES 18:00

FESTIUS: MISSA A LES 12:00

Se suprimeixen les altres misses

Horari del temple: de 9:00 a 14:00

(dissabtes: de 9:00 a 14:00 i de 16:00 a 19:00)

ESGLÉSIA PARROQUIAL

2010-07-30T19:04:00.034+02:00

EL TEMPLE

Fou construït entre 1886 i 1897 en estil neogòtic, com a església del convent de les religioses de la Congregació de Ntra. Sra. de la Caritat del Bon Pastor a Barcelona. Consta d'una nau, amb tres capelles laterals. Està precedit d'un ampli atri, que comunica al carrer per tres portes gòtiques. Tots els murs són de maçoneria arrebossada exteriorment amb calç i sorra, com era habitual a l'època, i d'un gruix considerable (aprox. 50 cm.); per la banda de dins foren enguixats.

Entre 1948 i 1950, hom adaptà l'església a les funcions parroquials, però això no comportà canvis en l'estil decoratiu. En tot cas, cal remarcar que (a diferència d'avui dia), part dels murs, de les columnes i dels capitells eren policromats, i que l'arc de la boca del presbiteri era decorat amb motius ornamentals i imatges d'àngels. La finestra del cambril de la Mare de Déu era encerclada i rematada per pinacles de gust neogòtic. I el fons del presbiteri era vestit amb un cortinatge vermell rera l'altar.

Vista del presbiteri vers l'any 1959.

Tota aquella ornamentació desaparegué com a conseqüència de les reformes que es dugueren a terme el 1965 inspirades en les normes litúrgiques emanades pel Concili Vaticà II. El resultat de la reforma fou ambivalent: era digna, però no respectà prou l'estil arquitectònic i no aconseguí un acabament agradable per al presbiteri. Hem de lamentar especialment la pèrdua dels policromats abans esmentats, ja que tota l'església rebé una mà de pintura homogènia d'una combinació blanc-gris ben poc atractiva, que perdurà fins el 2009. Per altra banda, aquella reforma afectà tres àmbits: el propi presbiteri, la capella del Sagrament i la capella del Sant Crist, amb diferent fortuna. També es reformà el baptisteri.

El presbiteri després de la reforma de 1965, vers l'any 2008.

Les últimes reformes i el manteniment, des del 2009, s'encaminen a tornar a l'església la seva varietat cromàtica, redistribuir els volums de llum, refer part de l'ornamentació i vestir uns murs que, despullats, donaven sensació de fredor. A principis del 2010 es dugué a terme un tractament intensiu contra les humitats dels murs de l'església, molt afectats d'antuvi per capil·laritat del terra, car l'edifici es bastí damunt un terreny ric en aigua freàtica.

FAÇANA PRINCIPAL

La façana de l'església, amb 18 m. d'ample, és un element distintiu extern de la nostra parròquia. S'estén del número 7 al 9 del carrer del Bon Pastor. El 7 correspon a la porta d'entrada de la rectoria i els pisos; el 9, a la porta d'entrada amb l'ascensor que puja a l'auditori. És d'estil neogòtic senzill, que s'identifica ràpidament com un edifici eclesiàstic. La portalada central fou bastida en pedra vista, i la façana està coronada per una creu de ferro.

Aquesta façana fou restaurada a fons a finals de l'any 2000, car patia greus problemes en la pedra; l'any 2009 es tornà a pintar sense alterar el cromatisme.

NAU PRINCIPAL

La nau principal de l'església fa 22'40 m. de llarg (des de la porta d'entrada, sense el presbiteri), i 7'84 m.

A la part alta dels murs laterals destaquen els sis vitralls superiors, circulars, encastats en altres tants ulls de bou, tres a cada banda. Els dos primers ulls de bou són cecs perquè allà el mur no dóna a l'exterior sinó a altres dependències parroquials. Tots els vitralls són originals del segle XIX, i representen, d'esquerra a dreta, Sant Jaume Apòstol (amb la petxina del peregrí), Sant Agustí (tot escrivint un del seus tractats), Santa Eulàlia de Barcelona (amb la creu en aspa), Santa Úrsula (amb la palma de la victòria i la fletxa del seu martiri), Sant Pere (amb les claus del Regne), i l'Infant Jesús com a Bon Pastor.

Al mur superior que tanca la nau, damunt el presbiteri, s'obre un setè rosetó amb un vitrall representant l'Esperit Sant. La forma i factura d'aquest és similar als altres vitralls de la nau principal.

El sostre de la nau està dividit en quatre nervatures gòtiques, que descansen sobre quatre columnes laterals encastades als murs (llevat de les segones, exemptes), rematades amb capitells de fulles i flors. Es clouen en quatre claus de volta, que representen, des de la porta fins al presbiteri, el Llibre de la Paraula obert amb les lletres V H (vere homo, veritablement home, al·ludint a la naturalesa humana de Jesucrist), el Sagrat Cor de Jesús, l'Àguila (símbol de la naturalesa divina de Jesucrist), i l'Anyell a l'ara del sacrifici.

Sota el cor, al costat de la porta d'entrada, podem contemplar una pintura a l'oli de 150 x 120 cm., d'autor anònim del segle XVIII (escola espanyola), i representant la Sagrada Família, en el qual l'Infant Jesús és pintat al final de la infantesa. L'obra prové de la col·lecció del Dr. Pere Piulachs Oliva, i fou donat a la Parròquia pels seus hereus el mes de maig de 2010.

PRESBITERI

El presbiteri es troba a l'absis de l'església, com és habitual. Fa 6 m. de llarg per 7 m. d'ample. De tots els àmbits reformats l'any 1965, aquest resultà possiblement el menys afortunat.

Al centre es dreçà un altar de pedra massissa de color crema en forma de taula amb peu central. Aquest porta inscrit el clàssic anagrama de Crist en el centre. A l'ara hi és la tradicional incisió per a les relíquies (de procedència ignorada). L'any 2009 es rebaixà la grada que envoltava l'altar, car entorpia el pas i minvava l'espai de tot el presbiteri.

Els dos antics ambons (per a l'Evangeli i l'Epístola) foren substituïts el 1965 per dos nous ambons idèntics, de la mateixa pedra de l'altar. Actualment només l'ambó de l'esquerra s'usa per a la proclamació de la Paraula de Déu, per la qual cosa el de la dreta, havent perdut la seva funció, està pendent de desmuntatge i trasllat, per tal d'adequar el presbiteri a la norma litúrgica.

La seu del president que es realitzà el 1965, gens adient, fou substituïda per una nova seu en forma de tríptic, de línies gòtiques, l'any 2009. Del 1965, però, subsisteix el cadiram que encercla i tanca el presbiteri, pendent actualment de certa variació que permeti eliminar una horitzontalitat que xoca amb la verticalitat gòtica. També seria desitjable completar l'ornamentació dels murs sobre el cadiram, en el present molt despullats, així com destacar les finestres on es troben el vitralls que a continuació descrivim.

Vitralls

A mitja alçada dels murs del presbiteri, destaquen quatre vitralls, a banda i banda del balcó del Cambril de la Verge. D'esquerra a dreta són representats: Santa Teresa de Jesús, Sant Gil Abat, Sant Bernat de Menthon i Santa Filomena. Els vitralls de les dues santes semblen originals del segle XIX i estan relacionats amb les religioses que aquí bastiren l'església i el convent; mentre que els dels dos sants monjos probablement es realitzaren durant la restauració de 1948-50, ja que tenen relació amb el patronatge de la Mare de Déu de Núria.

Santa Teresa de Jesús, o Teresa d'Àvila (1515-1582), Doctora de l'Església, és una de les santes religioses més conegudes i importants de la història del cristianisme. De nom TeresaSánchez de Cepeda Dávila y Ahumada, ingressà al Carmel, i el 1537 va patir una malaltia que la tingué paralítica més de dos anys, amb dolors. A mitjan 1539 Teresa va quedar guarida per Sant Josep, però amb la salut van tornar les aficions mundanes, fàcils de satisfer, ja que la clausura no es va imposar com a obligatòria fins a 1563. Vivia Teresa de nou al convent, on rebia freqüents visites. Va llanguir llavors el seu esperit, i va deixar l'oració (1541). Afirma que després se li va aparèixer Jesucrist (1542) al locutori amb semblant irat, reprenent-li el seu tracte familiar amb laïcs. No obstant això, Teresa no va deixar el tracte amb laïcs fins el 1555, a la vista d'una imatge de Jesús crucificat. El 1556 va començar a sentir grans favors espirituals, i poc després es va veure animada per Sant Francesc de Borja. Va tenir el 1558 el seu primer rapte i la visió de l'infern, i va gaudir de grans favors celestials, com una visió de Jesús ressuscitat. Va fer vot (1560) d'aspirar sempre al més perfecte, com el seu projecte de reformar l'Ordre del Carme. Volia Teresa fundar en Àvila un monestir per a l'estricte observança de la regla del seu ordre, que comprenia l'obligació de la pobresa, de la solitud i del silenci. Per mandat del seu confessor va escriure la seva vida (1561) i va tornar a fer-ho el 1566. A partir d'aquí, la vida de santa Teresa va ser una voràgine de fundacions i reforma religiosa, d'espiritualitat i mística, d'escriptora il·luminada i sagaç. Per això sempre se l'ha considerada com el model de la religiositat conventual femenina de l'Edat Moderna. La festa de Santa Teresa se celebra el 15 d'octubre.

Sant Gil, o Egidi (ca. 640-ca. 720), va ser un eremita i abat d'origen grec del segle VII. La seva vida fou recollida, entre d'altres, per Iacopo da Varazze a la Llegenda Àuria. Els seus pares disposaven de mitjans econòmics i va rebre una educació acurada. A la mort dels seus pares va donar el seu patrimoni als necessitats i amb vint anys d'edat es va traslladar a la Provença, fent una estada a Roma. Arribat a Arle, va practicar l'eremitisme en els boscos situats entre aquell lloc i Nimes. Acostumava es estar acompanyat per una cérvola que ell va domesticar i li proporcionava llet pel seu manteniment. En una ocasió el sant fou ferit per una fletxa llançada pel rei Vamba que estava de cacera a les rodalies i perseguia el cérvol, que es va refugiar al seu costat. Com a compensació per l'accident, sant Gil va rebre del rei dels visigots uns terrenys per aixecar-hi un establiment monàstic, ara conegut com Sant Geli i que se situa al mateix lloc on vivia l'eremita a l'actual població de Sant Geli (Gard). A Catalunya, la llegenda explica que sant Gil era un pescador d’ Atener a qui un dia va sorprendre una terrible tempesta que el va arrossegar fins a fer-lo naufragar a les costes catalanes. D'aquesta feta el sant va avorrir la mar i va decidir dedicar-se a la vida de penitència terra endins. Es va posar a caminar i va arribar a la Vall de Núria, al Pirineu, on es va instal·lar, vivint un temps aixoplugat en una cova. Les poques pertinences del sant eren una olla on cuinava els àpats, una campana utilitzada per a convocar els pastors a oració i compartir amb ells els menjars, una imatge de la Mare de Déu que ell mateix havia fet amb fusta de noguera, i una creu. Quan va deixar aquell paratge, va enterrar els objectes. El pastor Amadeu els cercà sense èxit, aixecant l'ermita de Sant Gil de Núria. Després, un altre pastor trobà els objectes de manera miraculosa i encara es conserven al santuari de Núria. La memòria de Sant Gil se celebra l'1 de setembre.

Sant Bernat de Menthon (966-1081) va néixer al castell d'aquest nom a prop del llac Annecy, als estreps dels Alps. Poc després de complir els 20 anys, empès per una irresistible vocació religiosa, va fugir de casa abandonant les comoditats a què la família l'havia habituat, i es va refugiar a Aosta, on va ser acollit entre els canonges de la catedral. Després d'un període dedicat a la predicació religiosa a les valls alpines més remotes, per convertir les poblacions encara paganes, va arribar a ser ardiaca d'Aosta. La seva obra missionera entre la gent de la muntanya li va fer néixer la idea d'aixecar els dos hospicis després denominats el Gran i el Petit Sant Bernat, situats a les zones més solitàries dels Alps. El seu objectiu, a més de religiós, era el de socórrer els vianants que freqüentment es perdien en les gèlides alçàries o que eren sepultats per les allaus. És patró dels habitants dels Alps i de tots els alpinistes. La seva memòria se celebra el 15 de juny.

Santa Filomena (s. III?) Res no es coneixia de Filomena abans del segle XIX. L'any 1802, mentre es duien a terme unes excavacions a les famoses catacombes de Santa Priscil·la, a Roma, es va trobar una cripta segellada amb tres lloses de terracota que portaven la inscripció: Lumena - Pax Te - Cum Fi. Tractant de donar-li sentit a aquesta frase, es van rearrenglerar lleugerament algunes síl·labes i es va obtenir Pax te cum Filumena (en llatí, "La pau sigui amb tu, Filomena"). A la tomba es va trobar el cos d'una noia de 12 o 13 anys, que a prop del seu cap tenia un gerro trencat que contenia el que es va creure que era sang seca. Posteriorment es va col·locar el seu cos en una caixa de banús folrada en seda i es va lliurar a l'Església, sent el 10 d'agost de 1805 traslladades les relíquies a la parròquia de S. Francesco a Mugnano, ja que es va pensar que corresponien a una jove cristiana verge i màrtir d'aquest nom. A partir d'aquest moment, la devoció a Santa Filomena s'escampà. En la seva joventut, Pauline Jaricot, qui atribuïa a la santa haver-la guarit miraculosament de la seva malaltia de cor, va fundar tres associacions catòliques: l'Associació del Rosari Vivent, la Societat per a la Propagació de la Fe i l'Associació de la Santa Infantesa. Les tres foren dedicades a la memòria de santa Filomena, i el mateix Sant Joan Ma Vianney li professava especial devoció, però fou retirada del santoral romà el 1961 en romandre dubtes sobre la seva existència i sobre les causes de la seva mort, car res no certificava el seu martiri. La seva memòria se celebrava l'11 d'agost.

CAMBRIL DE LA MARE DE DÉU

El cambril on es custodia i venera la imatge de la Mare de Déu de Núria fou àmpliament reformat l'any 1965.

La imatge és una còpia fidel de l'original que es troba al Santuari de Santa Maria a la Vall de Núria. Amb la imatge, es reprodueix també la corona que l'envolta.

La imatge està emmarcada per uns plafons de fusta en dues tonalitats, on és dibuixada l'estrella de vuit puntes que representa el naixement del Salvador.

L'associació d'Amics de Núria està preparant dotar al cambril de la creu, la campana i l'olla, atributs tradicionals de la Verge de Núria en el seu Santuari, i que recorden la presència espiritual de Sant Gil.

En el cambril es conserva en perfecte estat un exemplar d'una imatges que van ser molt populars als anys '50, i ara més estranyes: un escolanet que demana almoina amb la seva caixeta.

CAPELLA DEL SANTÍSSIM SACRAMENT

La reforma duta a terme el 1965 fou, en aquest cas, molt més afortunada, ja que consistí fonamentalment en la instal·lació d'un altar de marbre senzill, de formes rectes i sense cap signe, però envoltat d'un mosaic amb els clàssics motius eucarístics del blat i la vinya, que fou ben dissenyat i executat, i que s'adaptà perfectament a l'estructura gòtica. En aquest sentit, hom pot considerar que el mosaic enriquí l'edificació, i atorgà a la capella l'ambient de recolliment que necessitava. Aquesta capella fa 11'40 m. de llarg per 8'40 m. d'ample.

L'any 2003, la capella fou restaurada amb un terra nou, nova il·luminació, i la separació de la nau principal amb un cancell de vidre. Queda pendent la instal·lació d'un ambó digne, i més endavant la substitució de les rajoles del terra, poc adients per al lloc.

La pintura a l'oli de la Puríssima

A principis de l'any 2010, els Srs. Subirà lliuraren a la Parròquia en dipòsit indefinit dues pintures a l'oli: aquesta que representa la Immaculada Concepció de la Verge Maria, realitzada el 1850 (mides: 200 x 145 cm.), i una altra que es troba al cor. Sobre aquesta, la Sra. Isabel Esteban Güell escriu:

"Un cop més s'ha fet bona la frase que 'la realitat supera la ficció'. La bella història d'amor o d'amors que fugaçment vaig captar en contemplar un quadre de grans dimensions que representa a la Immaculada Concepció i que avui penja feliçment a la capella del Santíssim, de la Parròquia de la Mare de Déu de Núria, a Barcelona, a prop de l'altar, així ho confirma. Em va cridar l'atenció la presència de la pintura, ja que com a feligresa assídua estic al corrent dels canvis i no tenia notícia de la mateixa, clarament antiga, de molt bona factura i amb algun desperfecte visible. Segons em van comptar, a mitjan el segle XIX, el fill d'una família benestant de la ciutat de Cadis va confessar a la seva mare estar enamorat d'una jove molt bella i virtuosa, però pobra. En sentir-lo, la mare li va prohibir taxativament prosseguir amb tal relació. Antonio, que així s'anomenava el fill, no va respondre una paraula, però encarregà a un conegut artista que pintés un quadre de l'Immaculada amb les faccions de la seva estimada. La jove va posar per al quadre i es va concloure l'obra. Antonio se la regalà a la seva mare que, embadalida, resava devotament la Verge davant la imatge. Antonio també es va fer retratar. Cert dia algú va revelar a la bona senyora l'autèntica raó de l'obra pictòrica i de qui era, en realitat, el rostre de la jove del quadre. La mare va quedar profundament impressionada, però abans que en pogués prendre cap decisió, va morir n'Antonio d'un accident a cavall. El més bonic del relat és el succeït a partir de l'esmentat moment, amb la desaparició d'Antonio i de la seva mare, i és que havent canviat de mans ambdues obres, per herència i sempre dins de la família, els quadres mai no es varen separar, sinó que qui els va rebre els mantenia junts. En esclatar la Guerra Civil el 1936, començaren els saqueigs i registres a la ciutat. S'emportaven per afusellar tots aquells a la casa dels quals es trobessin objectes religiosos. Era un pretext absurd, en totes elles n'hi havia, d'imatges, quadres, crucifixos… Cert dia, uns milicians van cridar a la porta del domicili de la Diagonal que acollia en aquell moment les pintures, i un d'ells, en veure el quadre el va esquinçar amb la punta del matxet i exclamà: 'Allà el tens!' Amb gran presència d'ànim, la propietària de la casa li va reposar: 'No, que és una dels vostres' i li va explicar la història, que era una filla del poble, una proletària. El milicià, impressionat, va desistir de molestar al domicili. La família va conservar curosament els quadres fins que finalment, l'últim hereu els ha lliurat a la Parròquia, i el rector, Dr. Santiago Bueno, ha tingut l'encert de situar-los d'una forma tal, que tangencialment o gairebé, els retrats o models puguin veure's, ja que el de la Verge és en un extrem, al fons a l'esquerra de la capella i el de n'Antonio, a dalt en el cor, en el costat oposat. És un final rocambolesc, ja que encara que fossin vius, la visió és físicament impossible, però sabuda és que aquesta veu, impossible, no existeix en l'amor".

Al costat de la pintura de la Immaculada Concepció, es troba una imatge en fusta de Sant Josep amb l'Infant Jesús als braços. És una obra de notable factura, probablement de finals del segle XVIII, donada a la Parròquia pels Srs. Figueras quan aquesta començà la seva vida pastoral.

L'any 2005 el Sr. Jaume Civit, feligrès de la Parròquia, donà la col·lecció de 14 quadres pintats a l'oli per ell mateix (mides: 48 x 35 cm.), tot seguint el cicle del Via Crucis. L'estil vol recordar les pintures gòtiques medievals, amb el seu detallisme i els típics paisatges de fons.

Vers l'any 2005, la capella del Santíssim fou separada de la nau principal per grans vidres amb portes que tancaren els dos arcs de comunicació, i que no afectaren l'estil ni l'estructura de la capella. També es procedí a renovar el terra, que es trobava malmès, però amb poc encert en usar un material de poca qualitat i d'un color clar poc adient.

CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ

A la dreta de la nau principal, es troba la capella presidida per una imatge de la Puríssima Concepció, i flanquejada per altres dues imatges, del Sagrat Cor de Jesús i de Sant Antoni de Pàdua. La capella compta amb el seu propi altar, que és utilitzat en ocasions especials. Fa 11'75 m. de llarg per 4 m. d'ample. Al fons de la capella s'accedeix a l'espai del sagrament de la Penitència, tancat per una porta que preserva la intimitat, amb dos confessionaris i la creu amb el Sant Crist que es venera en l'ofici de Divendres Sant.

Sant Antoni de Pàdua (Lisboa, 1195 - Pàdua, 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador del segle XIIII. És un dels sants més populars del santoral catòlic, a causa dels miracles que hom li atribueix. Va néixer al si d'una família noble. En contra dels desitjos de la família, va ingressar a l'abadia agustina de San Vicenç de Fora, a la rodalia de Lisboa. Va estudiar teologia a l'abadia de la Santa Creu de Coïmbra, i allí va ser ordenat prevere. L'estiu de 1220 van arribar a la ciutat les restes d'un grup de franciscans que havien estat martiritzats alMarroc. L'efecte d'això va fer que deixés els agustins i entrés a l'Orde Franciscà, on adoptà el nom d'Antoni. Passat un any de retir, el 1222 va començar la seva activitat com a predicador, viatjant per tot el nord d'Itàlia i el sud de França. Va ensenyar teologia a Bolonya i després es va establir a Tolosa, Montpeller i Cuges-les-Pins. Va ser conegut com a Doctor Evangèlic i va escriure sermons en llatí per a totes les festes de l'any, conservats encara. Sant Francesc d'Assís, a qui va conèixer, el nomenà mestre en teologia en consideració als seus grans dots de predicador i al nombre de conversions que va aconseguir. El 1231, va ser enviat a Pàdua i prosseguí la predicació durant la Quaresma. Va morir d'esgotament el 13 de juny a Arcella, prop de Pàdua. La seva tomba de seguida esdevingué lloc de pelegrinatge. Es va construir una nova església més capaç per a acollir els pelegrins, en 1240. La translació del cos del sant es feu el 1263. Va ser llavors quan se'n trobà la llengua incorrupta i intacta, la qual cosa s'interpretà com un miracle. A Sant Antoni en la pintura i la imatgeria religiosa se'l representa amb l'Infant Jesús al braç i un lliri blanc a la mà, que és símbol de puresa. També porta el llibre dels Evangelis en referència a la seva tasca de predicació.

Al mur de la capella trobem, en primer terme, una pintura a l'oli de 185 x 135 cm., una bona còpia antiga (del segle XIX?) d'una coneguda obra de Bartolomé Murillo, La adoración de los pastores, l'original del qual fou pintat el 1668 per al Convent dels Caputxins de Sevilla (283 x 188 cm., actualment al Museo de Bellas Artes de la mateixa ciutat). Fou donació a la Parròquia dels hereus de la Sra. Roser Reig, a principis de 2010.

En segon terme, des de l'any 2003 es troba una reproducció impresa a mida natural de la coneguda imatge de la Verge de Guadalupe, patrona de Mèxic i de tota l'Amèrica Llatina. Fou donació de la família Martín Candela.

CAPELLA DEL SANT CRIST

A la dreta de l'entrada a l'església, amb porta pròpia des de l'atri, es troba la capella del Sant Crist. El mosaic que emmarca la creu fou realitzat als anys '60 del segle XX, i representa dos àngels al costat de la Creu, el de l'esquerra sostenint un calze per recollir la Divina Sang del costat de Crist, i el de la dreta que guarda la llança que l'ha perforat. Al damunt, per sota del braços de la creu, es distingeixen la lluna i el sol, testimonis de la Creació redimida.

La Creu amb Jesucrist és realitzada amb fusta i pasta, segons el model tradicional. Gaudeix d'especial veneració entre els fidels de la zona.

BAPTISTERI

Ocupa una petita capella a la banda esquerra del inici de la nau principal.
En la seva elaboració s'optà per una tècnica mixta d'enrajolat i relleus en ceràmica. Representa el baptisme del Senyor: Sant Joan Baptista dret, en acció de batejar Jesús qui, també dret, té el peus dins el riu Jordà; l'Esperit Sant en forma de colom; dos sants deixebles s'ho miren, tot sostenint els vestits de Jesús. En algun moment devia procedir-se a una restauració poc curosa de les dues primeres fileres de rajoles, de diferent qualitat.

El conjunt és força atractiu, encara que contrasta amb la relativa vulgaritat d'una pila baptismal de pedra artificial de les que es feien en sèrie vers els anys '50. Com a curiositat, podem remarcar el sistema de politges que permet aixecar la tapa de la pila, integrat dins la làmpada superior.

EL COR

El cor ocupa el fons de la nau, que la divideix horitzontalment. En ell, sobre la façana principal, es troba el més important vitrall de l'església, en forma de finestra gòtica amb doble arc ogival, representant l'aparició de Jesús ressuscitat a Maria Magdalena, i acompanyat de les paraules evangèllques Magister meum – Noli me tangere ("Mestre meu – No em toquis", cf. Jn 20, 16-17).

A l'espai del cor està previst, en el futur, que pugui bastir-se l'orgue de tubs necessari per a la música litúrgica, actualment pobrament servida per un orgue electrònic.

LES GOLFES

Són dignes de ser visitades com a exemple de la tècnica constructiva del segle XIX, abans de l'ús del formigó. Damunt les voltes ogivals que conformen el sostre de l'església, poden observar-se l'estructura del bigam i de la teulada perfectament conservats.

Com és natural, les golfes no són habitualment accessibles al públic, però podem mostrar-les prèvia petició dels interessats.

NOVETATS: EL CARILLÓ DE L'ESGLÉSIA

2010-04-22T09:22:00.005+02:00

Estem construint un carilló per a la nostra església. Amb l'ajuda de Déu i de tots vosaltres, pensem beneir-lo en la propera festa de la Mare de Déu de Núria, el 8 de setembre d'enguany.

Necessitem la vostra col·laboració per a apadrinar campanes!

Aquí teniu tota la informació

SAGRAMENT DE LA UNCIÓ DELS MALALTS

2010-04-19T20:44:00.004+02:00

El proper diumenge 9 de maig, a la missa de les 12 h, administrarem el sagrament de la unció dels malats a totes les persones que ho desitgin i estinguin en les condicions que marca l'Església (malalts, ancians, persones amb salut delicada…) El sagrament de la unció es pot repetir diverses vegades, i els fidels que estan en aquestes circumstàncies és convenient que el rebin almenys un cop l'any.

També podeu portar els vostres parents que ho necessitin.

EL CARILLÓ PER A LA NOSTRA ESGLÉSIA!

2010-04-17T12:23:00.009+02:00

EL CARILLÓ DE LA DIAGONAL

• Un carilló és molt més que un simple campanar, ja que interpreta melodies. Les campanes, en la tradició cristiana d'orient i occident, ens recorden la presència de Déu a les nostres vides, ens conviden a pregar, ens criden a participar en la Santa Missa... Que sigui una veu de lloança a Déu enmig del nostre món!

• El carilló està situat al damunt de la terrassa superior esquerra (a dalt a l'esquerra de la façana). Fou beneït pel Rector de la Parròquia, Dr. Santiago Bueno Salinas, el dia de la Mare de Déu de Núria, 8 de setembre, de 2010.

• El carilló té per objectiu fer present la parròquia en el nostre entorn, per tal que es pugui sentir (i veure) des de la Diagonal, Muntaner, Aribau…

• Al centre de Barcelona, el carilló és un valor afegit de ciutat humanitzada, de presència dels valors espirituals. Marca un senyal d'identitat en el nostre entorn. El carilló és un instrument musical autèntic, i aporta la seva veu musical per apaivagar el brogit de la ciutat.

• Tot el sistema del carilló és programable, permet enregistrar noves melodies, i es pot controlar des de la sagristia.

• Està composat de 12 campanes, que permeten tocar a missa, fer tocs de festa, tocs de difunts, tocar melodies diàries, interpretar melodies especials del temps…

• Actualment, toca les hores i els quarts de les 9 del matí a les 9 del vespre; a les nits resta en silenci per a respectar el descans dels veïns. Avisa a missa 8 minuts abans de cada celebració. I a les 12 del migdia toca l'Ave Maria per al res de l'Àngelus.

• Altres melodies ja enregistrades: himnes de la Mare de Déu (Ave Maria de Lourdes, Goigs de la Mare de Déu de Núria), cants de Nadal (Santa Nit, Adeste fideles, El tamborilero, El cant dels ocells…), de Pasqua (Regina cœli…), Temps ordinari (Salve Regina…), himnes litúrgics, etc.

• Les nostres campanes:

CONCERTS A L'ESGLÉSIA PARROQUIAL

2010-04-17T12:05:00.012+02:00

LOCALITZACIÓ DE LA PARRÒQUIA

2010-04-15T19:48:00.005+02:00

Bus:

58 · 64 (Muntaner/Travessera)

31 · 58 · 64 (Aribau/Diagonal)

6 · 7 · 15 · 27 · 32 · 33 · 34 (Diagonal/Muntaner)

6 · 7 · 15 · 33 · 34 (Diagonal/Buenos Aires)

27 · 32 (Travessera/Muntaner)

14 · 68 (Casanova/Londres)

DEMARCACIÓ PARROQUIAL

2010-04-15T19:45:00.000+02:00

SAGRAMENT DEL BAPTISME

2010-04-15T19:06:00.002+02:00

Bateigs d’infants

· Qualsevol dia de l’any (llevat de dijous, divendres i dissabte sants), en horari a convenir.

· Cal que els pares (o un altre familiar autoritzat) passin pel despatx parroquial, o bé que concertin un entrevista per telèfon o correu electrònic.

· La preparació dels pares consisteix en una entrevista amb el sacerdot, en horari a convenir.

Bateig d’adults

· Preparació catequètica amb el sacerdot, en horari a convenir

SAGRAMENT DEL MATRIMONI

2010-04-15T19:05:00.010+02:00

PREPARACIÓ DEL MATRIMONI

· Cal acudir a la parròquia del domicili d'un dels contraents, per tal de preparar l'expedient prematrimonial, entre tres i sis mesos abans de la cerimònia.

· Documentació necessària: certificat complet de baptisme, documentació civil.

· La preparació cristiana per al sagrament del matrimoni pot fer-se triant un d'aquests mitjans:

a) reservant inscripció als cursets del CPM, tel. 934 172 794 (dilluns, dimarts i dijous, 17-21 h); Parròquia de la Verge de la Pau (Pça. Ferran Casablancas);

b) per inscripció als cursets del Monestir de Montserrat, tel. 938777766;

c) preparació personalitzada amb el sacerdot de la parròquia (tot depenent de la disponibilitat).

CELEBRACIÓ DE LES NOCES

· Qualsevol dia de l’any (llevat de dijous, divendres i dissabte sants), en horari a convenir.

· Cal que els nuvis passin pel despatx parroquial per a fixar la data, o bé que concertin una entrevista per telèfon o correu electrònic.

· Els sacerdots de la parròquia presidiran la celebració, llevat que els nuvis portin un sacerdot propi.

· Els nuvis han d’assumir les despeses econòmiques causades per la celebració de noces a la parròquia (manteniment del temple, electricitat, calefacció/aire condicionat, serveis de sagristà i de neteja); aquestes despeses són fixes (150 €).

· La parròquia agraeix, en nom del Senyor, que els nuvis contribueixin amb la seva almoina al manteniment de la parròquia.

· El servei d’organista és ofert per la parròquia, sota contractació privada amb els nuvis.

· Fotògraf, florista i altres serveis són de lliure contractació, però la parròquia es reserva el dret d’admissió en casos justificats.

SAGRAMENT DE LA PENITÈNCIA

2010-04-15T19:04:00.007+02:00

Celebració individual

· A la sala del confessionari: uns minuts abans de les misses de diumenge.

· Sempre que calgui, demanant-ho en el Despatx parroquial o a la Sagristia.

Celebració comunitària

(amb confessió i absolució individual)

· Els dijous de l’última setmana d’Advent i de Quaresma, a les 12:00 h.

VISITA ALS MALALTS I SAGRAMENT DE LA SANTA UNCIÓ

2010-04-15T19:04:00.005+02:00

Atenció habitual no urgent	Atenció urgent a malalts
· Els sacerdots de la parròquia visiten els malalts i els ancians que ho sol·licitin, per a portar la sagrada comunió a domicili, i administrar els sagraments de la penitència i de la unció dels malalts en cas de necessitat.	Cal trucar al servei SALUS, tel. 932 020 696
· Un equip de laics pot visitar els ancians i els malalts; poden rebre autorització per a portar la sagrada comunió.
· El 6è Diumenge de Pasqua, se celebra a l’església el sagrament de la unció dels malalts per a tots aquells que el necessitin.	Enguany: 6 de maig de 2010, a la missa de les 12:00 h.

DEVOCIONS DELS FIDELS

2010-04-15T19:03:00.003+02:00

Intencions de misses	Els fidels poden encarregar misses per intencions particulars (per difunts o altres intencions), segons les normes de l'Església. Actualment, l'estipendi de la Província Eclesiàstica Barcinonense està fixat en 10'00 €
Hora Santa	Primers dijous de mes, de 19:15 a 20:00 h.
Sant Rosari	De dilluns a divendres, 19.30 h
Vespres	Durant els temps d’Advent i de Quaresma, a les 20:00 h. (en iniciar-se la missa).
Via Crucis	Durant la Quaresma, divendres a les 11:00 h.

ACTIVITATS D’APROFUNDIMENT EN LA FE

2010-04-15T19:02:00.002+02:00

Legió de Maria	Dijous, 18:00 a 19:30 h
Grups d’Oració i Amistat	Dilluns, 18:00 a 19:30 h
Curs Bíblic	Dilluns, 18:00 a 19:30 h

ECONOMIA PARROQUIAL

2010-04-15T19:01:00.003+02:00

Comptes bancaris

Caja Navarra 2054-0300-59-9142696428

La Caixa 2100-0479-27-0200419353

Són benvinguts tots els donatius; admetem també donatius per a finalitats específiques

HISTÒRIA DE LA PARRÒQUIA

2010-04-15T11:14:00.016+02:00

ELS PRECEDENTS DEL TEMPLE PARROQUIAL: LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES DE NTRA. SRA. DE LA CARITAT DEL BON PASTOR

La Congregació de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor, fundada per Santa Maria Eufrasia Pelletier (1796-1868), fou aprovada pel papa Gregori XVI el 16 de gener de 1835. Aquesta Congregació va tenir el seu origen en l'Orde de Nostra Senyora de la Caritat, coneguda com El Refugi, i fundada per Sant Joan Eudes en 1641. Joan Eudes, sacerdot excel·lent del seu temps, fou una de les grans figures que marcaren la renovació cristiana del segle XVII, a França i a tota l'Església. Va ser reconegut com a pare, doctor i apòstol del culte litúrgic dels Sagrats Cors de Jesús i de María. Fundà El Refugi després de prendre consciència de la misèria moral i de l'explotació d'un gran nombre de joves i dones. I, per a assegurar-se que les germanes romanguessin fidels a la seva fi específica i no es deixessin vèncer per les dificultats que trobessin, els va donar un quart vot: el zel per la salvació de les ànimes.

L'any 1814, Rosa Virginia Pelletier va ingressar en l'Orde de Nostra Senyora de la Caritat, a Tours (França), amb el nom de Maria de Santa Eufràsia. Ella es va encarregar del servei directe a les joves i dones. Fou superiora als 29 anys d'edat i, per invitació del Bisbe de Angers, va fundar una casa en aquesta ciutat, en 1829, i l'anomenàBon Pasteur. El 1831, la Gna. Maria Eufràsia va establir una comunitat contemplativa per a les joves i dones del seu temps que volgueren consagrar-se a Déu en llur missió de reparació del mal de la societat, i els va donar com a patrona Santa Maria Magdalena. Les seves constitucions les va aprovar el Bisbe Montault, el 10 de gener de 1831. Després de certes dificultats, el Generalat fou aprovat en 1835, i amb aquesta aprovació de l'Església, Maria Eufràsia va instituir la Casa de Angers i les cases depenents d'aquesta, com una Congregació distinta de l'Ordre de Nostra Senyora de la Caritat. La nova Congregació va rebre el nom de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor de Angers. A la mort de Maria Eufràsia eren 110 cases al voltant del món, amb la mateixa espiritualitat centrada en la Persona de Crist. I també amb els elements de la doctrina de Sant Joan Eudes: la devoció als Sagrats Cors de Jesús i de Maria, l'amor a la voluntat del Pare i la cura pels més necessitats. La Congregació persisteix en l'actualitat.

LA CASA DE BARCELONA

L'1 de setembre de 1880 van arribar a Barcelona les primeres germanes de la Congregació de Ntra. Sra. de la Caritat del Bon Pastor, i es van instal·lar al Passeig de Gràcia, 28. El 1883 es traslladaren al carrer Príncep d'Astúries, mentre cercaven un espai definitu. El 25 de maig de 1885 compraren un solar al carrer Aribau cantonada el que aleshores era carrer Buenos Aires (anys més tard, prengué el nom de carrer del Bon Pastor per mor de l'existència de l'esmentada Congregació). En aquesta data, es va col·locar la primera pedra de la construcció de l'edifici destinat a l'atenció de noies.

L'any 1886, les germanes es traslladen al nou edifici, i Mons. Jaume Català i Albosa, Bisbe de Barcelona, beneí la primera pedra de l'edifici destinat a ser oratori del convent. En aquella solemnitat, redactada i constatada en els Annals de les religioses, hi fou present la Marquesa de Ciutadilla representant la Reina Maria Cristina. Hi assistí també la Junta del temple del Bon Pastor, presidida per la Sra. Bernarda Mercader, l'Alcalde i altres autoritats de la ciutat. El gener de 1887 i al desembre de 1989 es van adquirir nous solars vers el carrer Buenos Aires.

L'any 1890 començà la construcció d'un nou pavelló per a les noies, i s'encarregà l'edificació de l'església a l'arquitecte Eduard Mercader, qui gaudia de bona fama. El 19 de desembre de 1890 fou col·locada la primera pedra, en un acte de gran solemnitat. El projecte preveia que l'edifici complert havia de tenir la seva façana principal al carrer Buenos Aires (avui Bon Pastor), i les laterals als carrers d'Aribau i de Muntaner. L'església havia d'ocupar el centre de la façana principal a peu de carrer, mentre la resta de l'edifici estaria separat del carrer per un mur i un corredor interior.

La construcció de la casa anava a bon ritme, però no la de l'església, que fou interrompuda durant sis anys per manca de recursos. Però pocs dies després de la festa de Sant Josep de l'any 1896 va passar un fet imprevist i providencial: es presentà al locutori del Convent una senyora que les germanes només havien vist una sola vegada, i els comunicà que s'havia sentit inspirada en fer acabar l'església del Bon Pastor, tot pensant que edificar la casa del Senyor era la millor manera d'emprar la seva fortuna. Va donar una quantitat considerable i es va fer càrrec de totes les despeses. Aquella dama sol·licità restar en l'anonimat.

Així fou acabada l'església, i el 12 d'abril de 1898, el Bisbe de Barcelona procedí a beneir el temple, assistit pels canonges Bassard, Nuet, Robert i Brugueroles, el rector de la Parròquia de Santa Maria de Gràcia, alguns Pares de Sant Pere ad Vincula, el President de la Diputació de Barcelona, el Batlle de la ciutat i la Marquesa de Casp (en representació de la Reina). La primera missa la celebrà el canonge Dr. Bassard, assistit pels capitulars Robert i Nuet. Intervingué la Capella de Música de la Catedral de Barcelona. Els assistents admiraren la bellesa del nou temple i l'excel·lent gust en la seva decoració.

L'església es construí en estil neogòtic, amb una volta realment alta. L'altar major era de marbre blanc amb dues cares. El sagrari i els dos altars laterals eren daurats, i la balustrada que separava el presbiteri de la nau, de bronze daurat. Comptava amb quinze finestrals amb vitralls, pagats per amics del convent que escolliren els sants de la seva devoció: Sant Ignasi de Loiola*, donat per la Sra. Anita Girona; Sant Bernat, per la Sra. Bernarda Sacanella vda. de Mercader; Santa Teresa de Jesús, per la Sra. Elvira Pérez de Felipe; Sant Antoni de Pàdua*, Santa Filomena i Santa Úrsula, pel Sr. Eduard Mercader; Sant Pere, donat per la Sra. Engràcia Balet; Sant Agustí, per la Srta. de Landsberg; Sant Jaume, per la Sra. E. de Clavell; Santa Eulàlia, pel Sr. Manuel Mercader; el Bon Pastor Infant, per la Sra. Dolors Lluch de Sojo; Nostra Senyora de la Mercè*, per les Sres. del Patronat de Preses; i Sant Narcís*, per la Sra. Rita vda. de Mercader. El gran vitrall de la façana principal, que representa l'aparició de Nostre Senyor a Santa Maria Magdalena, fou obsequi dels Comtes de Landsberg.

Altres donacions foren una imatge de Sant Josep amb l'Infant Jesús, per a un altar lateral, per la Sra. Agnès Serra; la Mare de Déu dels Dolors*, per la Sra. Dolors Basols… El Sr. Bisbe de Barcelona va regalar les portes de l'església.

(*Els vitralls i les imatges marcats amb asterisc no es conserven en l'actualitat).

La construcció de la casa i del convent va anar creixent, tot anexionat altres terrenys i edificacions que havien d'allotjar el nombrós grup de noies i joves ateses per les germanes. En arribar la Guerra Civil, aquestes fores desallotjades, i la propietat fou incautada. La recuperaren en acabar la guerra, malgrat que es trobava en un estat lamentable. Per aquest motiu, i perquè la ciutat anava creixent, l'any 1941 les germanes compraren un gran solar al carrer Quatre Camins n. 91 (cantonada al carrer del Císter, a la Bonanova), per tal de construir un nou edifici, "Nova Betlem". I el 1947 deixaren definitivament la casa del carrer Bon Pastor; l'edifici de l'església fou adquirit pel Bisbat de Barcelona, i la resta del solar es va vendre a promotors particulars.

INICIS DE LA PARRÒQUIA

Després de la Guerra Civil espanyola, les religioses decidiren traslladar la casa de Barcelona al Carrer Quatre Camins n. 91 (on encara hi són), per la qual cosa es vengueren tot el convent. El Bisbat de Barcelona comprà la capella, per destinar-la a església parroquial d'una nova demarcació sota el patrocini de Ntra. Sra. Santa Maria de Núria. En efecte, per Decret de 9 d'octubre de 1945 (BOOB 7/1946), Mons. Gregori Modrego i Casaus, Bisbe de Barcelona, havia erigit la parròquia, la sisena de les trenta que va crear, classificada de terme de primera classe. Comptava amb 10.355 habitants, i havia de ser servida per un rector i dos coadjutors. El temple fou beneït el 16 de juliol de 1946, però com que no havien acabat les obres de l'edifici de l'església i la parròquia, el primer Rector, Mn. Josep Maria Homs, va prendre possessió als salons del Círculo Ecuestre l'any 1948.

Les obres d'adaptació de l'església foren molt notables, i l'aspecte canvià molt notablement quan es van fer les obres d'adaptació per a reconvertir-la en església parroquial: se suprimí la balustrada de l'arc, es reformà la part posterior del presbiteri i se li donà forma d'absis (tot encabint quatre vitralls i el nou cambril de la Mare de Déu de Núria), es tancaren els murs laterals superiors per a guanyar aquests espais per a dependències parroquials, i es decorà l'església amb pintures policromades (que originàriament no existien). També s'hagueren de reformar els locals annexes a l'església, per tal de construir la rectoria i altres dependències.

Una celebració de noces a la parròquia a mitjans dels anys '50

De fet, l'església parroquial no començà a funcionar com a tal fins al mes de maig de 1950, després que el Decret episcopal de 19 de gener del mateix any (BOOB 2/1950) hagués establert la demarcació parroquial. En efecte, com que l'església parroquial quedava fora de l'inicial demarcació, es va haver d'incloure una illa d'edificis (Diagonal/Aribau/Travessera/Muntaner) que havia estat inicialment adscrita a la veïna Parròquia de la Verge del Pilar. El dijous 18 de maig de 1950 a les 8 del matí –festa de l'Ascensió del Senyor–, el Sr. Rector, Mn. Homs, procedí a beneir novament el temple, a causa de la restauració que s'havia dut a terme. I a les 11, amb l'assistència del Sr. Bisbe, se celebrà una missa solemne oficiada pel Rvdm. Mons. Dr. Miquel Pujol i Forn, Degà del Col·legi de Rectors de Barcelona. Acabada la missa, el Sr. Bisbe beneí la imatge de la Mare de Déu, patrona de la Parròquia.

LA PARRÒQUIA FINS A L'ACTUALITAT

Mn. Homs va caure greument malalt l'any 1958 i quedà impossibilitat, raó per la qual la parròquia fou atesa pels vicaris parroquials (Mn. Bernardo Ruiz i Mn. Joan Benito); per la mateixa circumstància foren descartats els projectes d'ampliació del temple i de les dependències parroquials (a la cantonada del carrer Bon Pastor i el carrer Aribau, on encara no s'havia edificat).

Mons. Narcís Jubany, aleshores Bisbe Auxiliar de Barcelona, amb Mn. Joan Benito (vicari parroquial), visitant una escola de la demarcació parroquial.

Durant els 25 anys en què Mn. Francesc Camps exercí la cura pastoral com a rector (1964-1989), la parròquia dugué a terme moltes de les iniciatives més destacades de la seva història: així, el presbiteri i l'altar major s'adaptaren arquitectònicament a les noves normes de la Constitució sobre Sagrada Litúrgia del Concili Vaticà II; el Dr. Lluís Urpí i Carbonell, delegat per l'Arquebisbe-Bisbe Mons. Gregori Modrego, consagrà l'altar major el 18 de maig de 1965, i s'hi dipositaren reliquíes dels sants màrtirs Filisíssima, Fulgenci i Adaut. Va actuar de mestre de cerimònies Mn. Josep Ma. Camps i Pujals.

En aquell mateix periode també s'acondicionà l'altar de la capella del Santíssim Sagrament, es traslladà la pila baptismal al seu emplaçament actual, i es decorà la capella del Sant Crist. En aquests obres s'utilizà la tècnica del mosaic amb bon criteri, ja que es respectà l'estil neogòtic del temple. En canvi, al presbiteri s'optà per una reforma austera amb pedra de marbre.

Durant els anys '60, s'elaborà un projecte arquitectònic per ampliar els espais parroquials, consistent a demolir l'església i construir un edifici de nova planta, en el que l'església havia d'ocupar una planta semi-soterrani, les dues primeres plantes (damunt l'església) serien dependències i habitatges parroquials, i les tres últimes plantes es destinarien a la venda d'habitatges particulars, amb la qual es pensava finançar el projecte. Des del nostre punt de vista actual, afortunadament l'esmentat projecte es va abandonar, ja que hauria significat perdre la nostra església neogótica a favor d'un edifici modern i impersonal.

Mn. Francesc Camps tingué anomenada, a més, com a excel·lent orador i predicador, per la qual cosa era requerit sovint a molts llocs. A la nostra parròquia, liderà la creació de la Fundació Mare de Déu de Núria, tot unint molts esforços dels feligresos. La finalitat de la Fundació es dirigí vers ancianes sense recursos econòmics (especialment, jubilades del servei domèstic), tot mantenint una residència digna on poguessin ser ben ateses. Per a aquest motiu, la Fundació comptà amb una mansió espaiosa amb jardins, situada a Pallejà. La Fundació prosseguí la seva meritòria obra, fins que a partir dels anys 2000 esdevingué greument deficitària; per altra banda, els objectius inicials d'atenció a les antigues empleades domèstiques s'havien anat diluïnt en canviar les circumstàncies socials. Per aquest motiu, la Fundació fou extingida i la liquidació es perllongà fins l'any 2009, quan el Bisbat accedí a fer-se càrrec d'actius i passius a canvi d'una compensació a la Parròquia.

El primer rector, Mn. Josep Ma. Homs, va residir al primer pis de l'edifici de la Rectoria parroquial, però Mn. Camps ho va fer a un pis de la Travessera de Gràcia, propietat de la Parròquia, i Mn. Artur Martín tampoc no va ocupar l'antiga Rectoria. El vicari de la Parròquia sempre residí en el segon pis, i ocasionalment en el tercer pis. En quedar lliure la Rectoria, el primer pis es destinà a locals per a la catequesi infantil, fins a l'actualitat.

A finals dels anys '90, el temple parroquial començava acusar el pas del temps. L'any 2006 s'acompliren obres de millora de la Capella del Santíssim, i dugué a terme la restauració de la façana de l'església al carrer Bon Pastor. L'any 2007 es feren les obres de rehabilitació de l'Auditori, que havia esdevingut fosc i molt antiquat: s'obrí una gran claraboia, hom va refer els banys, es va construir una cuina, s'instal·là climatització, i es renovà la il·luminació. L'any 2009 es dugueren a terme obres majors: construcció d'un ascensor per a substituir la perillosa i estreta escala que portava a l'Auditori i per a adaptar el temple a les persones amb dificultats (ara, sense entrebans arquitectònics per a accedir des del carrer), es va pintar de dalt a baix tota l'església i es va tornar a pintar la façana. També es canvià el sistema de megafonia del temple. L'any 2010 s'han realitzat obres de manteniment urgent: un costós tractament antihumitats per a tots els murs de l'església (afectats d'humitat per capilaritat des de molts anys enrera), reparació de parets mitjaneres amb les finques veïnes, substitució de baixants d'aigües pluvials en mal estat, substitució parcial de la instal·lació elèctrica (nou quadre elèctric i adaptació a la normativa), millores d'il·luminació, etc.

RECTORS I ALTRES SACERDOTS DE LA PARRÒQUIA

Com a primer Rector, el Bisbe de Barcelona nomenà Mn. Josep Ma. Homs i Guixà el 20 de juliol de 1948 (BOOB 8/1948); prengué possessió el 24 d'octubre de 1948 davant els delegats del Bisbe, Dr. Lisbona i Dr. Aleu. Presidí la Parròquia fins a la seva mort, el 23 d'abril de 1964, essent enterrat a la cripta de la capella del Cementiri de Sant Andreu destinada a les despulles del rectors de la ciutat de Barcelona.

A la foto, Mn. Francesc Homs (dreta) i Mn. Joan Benito

Durant el temps de Mn. Homs, foren vicaris parroquials Mn. Bernardo Ruiz Largo, Mn. Joan Benito Tolsau, Mn. Jaume Torres Batlle i Mn. Artur Martín Ejarque.

L'11 de juliol de 1964 fou nomenat nou Rector Mn. Francesc d'Assís Camps i Solanas (BOOB 7/1964). I fou nomenat nou vicari Mn. Josep Lluís Ramo Morales. El 17 de setembre de 1989, Mn. Camps lliurava l'ànima a Déu, essent enterrat a Sitges, el seu poble natal.

Mn. Artur Martín Ejarque fou nomenat nou Rector pel Dr. Narcís Jubany Arnau, Cardenal Arquebisbe de Barcelona, el 14 de novembre de 1989 (BAB 12/1989). Fou vicari Mn. Carles Melero Fernández, i després Mn. Josep Maria Cerella del Río. Havent caigut malalt Mn. Martín, fou designat com a Administrador Parroquial Mn. Carles Sauró Calzada, Rector de la Parròquia de Sant Gervasi i Sant Protasi i Arxiprest, mentre Mn. Cerella prossegí fins el 2007, quan fou encarregada la cura pastoral a Mn. Joaquim Vidal Artés, fins a la renúncia de Mn. Artur Martín.

El 22 d'octubre de 2009 fou nomenat Rector el Rvd. Dr. Santiago Bueno Salinas, Vicari Judicial Adjunt de l'Arxidiòcesi i Catedràtic de Dret Canònic a la Universitat de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Catalunya; el Dr. Lluís Martínez Sistach, Cardenal Arquebisbe de Barcelona, li atorgà possessió el dia primer de novembre de 2009, Solemnitat de Tots-Sants. Actualment ajuden en el culte parroquial tres sacerdots jubilats: Mn. Jordi Duran, Mn. Joaquim Comas i Mn. Joan Cardona. I els diumenges a la tarda, el Dr. Xavier Morlans celebra la missa amb grups del moviment “Tornar a creure”.