FAÇANA DE LA PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DE NÚRIA DE BARCELONA

Dibuix a tinta de Mn. Jordi Duran Palau, en el 60è aniversari de la seva ordenació sacerdotal (22 de desembre de 1951)

* * *

Podeu fer el vostre donatiu al compte de La Caixa: 2100-0479-27-0200419353
PROPERS ESDEVENIMENTS A LA PARRÒQUIA:

Cliqueu aquí per a descarregar el programa

Església Parroquial de la Mare de Déu de Núria

Església Parroquial de la Mare de Déu de Núria
Cliqueu dins la foto per a trobar informació i fotos sobre el temple

AVE MARIA DE NÚRIA

De Núria Regina

voltada de neu,

la vall us aclama,

oh Mare de Déu.


Ave Maria…


Volgueu ser mestressa

de vides i amors,

feu-nos forts com penyes

amb lliris als cors.


Ave Maria…

PROJECTE D'ORGUE DE TUBS PER A L'ESGLÉSIA


A & K Orgues de Vent S.C.P.

Anton Lauradó & Klaus Fischer

Avantprojecte per a la construcció d'un orgue nou per a la església parroquial de la Mare de Déu de Núria de Barcelona

L'orgue serà situat a la tribuna del cor damunt l’entrada principal.

L’orgue ha estat concebut tenint en compte les característiques del temple, tant per el que fa, al que és, el que representa, i les característiques arquitectòniques i acústiques.

Es tracta de un orgue substancialment ric. El seu aspecte majestuós coronarà sens dubte la serenitat litúrgica que li correspon.

El moble disposarà de quatre plans de façana, agrupats de dos en dos, i cadascun d’aquests un a 90º de l’altre. De manera que disposarà de dues façanes de setze peus a la part frontal, i dues de vuit peus a la part central. El punt d’unió entre ambdues serà una magnífica torre cilíndrica de 270º, la resta de torres seran semi circulars combinant amb els castells entremitjos. El basament disposarà de marcs i plafons de fusta per la façana i laterals, motllures i cornises remataran la part superior.

Permetrà la interpretació d’un ampli ventall musical, tant en la vessant barroca com la romàntica, i així, atenent les exigències de la darrera hi trobem un apreciable nombre de registres fonamentals (8 jocs de 8’ i 2 de 16’ labials; 6 jocs de 8’ i 1 de 16 de llengüeta).

Es tracta de un orgue de registres amb corredores reversibles. Això ens permet disposar els registres en el teclat que més ens convingui (entre I i II, i entre III i Pedal). Aquest es un gran avantatge en aquest tipus d’instrument, tant des de el punt de vista tímbric, didàctic, com econòmic. Disposem de un ampli ventall de possibilitats tímbriques. Estimulem al intèrpret a prendre una postura crítica a l’hora d’interpretar, ja que el nombre de combinacions es superior que en d’altres instruments. Finalment en aquest apartat, disposem d’un orgue substancialment més ric per un preu ajustat.

Considerant que cada teclat de un orgue entre mitjà i gran està connectat a un salmer de deu a quinze jocs, proposem un cos de onze jocs però tocables per els dos primers teclats, més els registres autònoms de cadascun. Aquest concepte està provat en grans y petits instruments amb molt d’èxit. L’estalvi tant d’espai com de recursos econòmics queda patent quan hom compara amb un instrument de 11 jocs a cada teclat.

De la mateixa manera tractem el cos Expressiu del tercer teclat que te un grannombre de jocs combinats amb el Pedal. La utilitat de l’expressió per els registres del Pedal s’entén per sí mateixa.

La expressió del tercer teclat i Pedal emprat per un intèrpret amb bon gust pot assolir una funció més enllà de la pura curiositat.

La composició de l’orgue es la següent:

Orgue Major Positiu

1

Flautat Major

16'

2

Octava

8'

15

Octava

8'

3

Corn de Gamusa

8'

16

Corn de Gamusa

8'

4

Flauta Xemeneia

8'

17

Flauta Xemeneia

8

5

Quintetò

8'

18

Quintetò

8'

6

Octava

4'

19

Octava

4'

7

Flauta Cònica

4'

20

Flauta Cònica

4'

8

Dotzena

2 2/3'

21

Dotzena

2 2/3'

9

Quinzena

2'

22

Quinzena

2'

10

Flauta Silvestre

2'

23

Flauta Silvestre

2'

11

Nasard

1 3/5'

24

Nasard

1 3/5'

12

Plens

IV

23

Plens

IV

13

Corneta

M.D.

14

Trompeta

8'

25

Cromorn

8'

Expressiu Pedal

39

Contrabaix Façana

16'

26

Tapat Major

16'

40

Tapat Major

16'

27

Flautat

8'

41

Flautat

8'

28

Keraulofon

8'

42

Keraulofon

8'

29

Flauta de Campana

8'

43

Flauta de Campana

8'

30

Veu Celestial

8'

31

Octava

4'

44

Octava

4'

32

Octaviant

4'

33

Flautí

2'

45

Flautí

2'

35

Progressió Harmònica III a V

36

Tuba

8'

37

Oboè

8'

38

Clarinet

8'

Amb propi Salmer de Pedal

47 Subaix 16'

48 Baix 8'

49 Trombons 16'

50 Trompeta 8'


Els acoblaments seran els següents:

II al I Baixos

II al I Tiples

Sub II al I

III al I

I al P

II al P

III al P

Super III al P

Trèmol per cadascun dels teclats.

L’orgue té 28 jocs, contant les extensions 32.

Compta amb tres teclats manuals de 56 notes i un de Pedal de 30 notes.

Les mides de la consola s’ajustaran a les normes europees.

La tracció de notes i de registres serà mecànica.

La mecànica de notes serà de màxima qualitat i sensibilitat, amb repetició ràpida i precisa. De manera que permeti al intèrpret realitzar allò que per definició li pertoca.

Palanques a la italiana accionen els registres.

Tot això acompanyat de un sistema d’alimentació d’aire viu i dinàmic, que estarà alimentat per un motor ventilador d’aire, silenciós.

Per el que fa als tubs, aquests seran construïts artesanalment amb els aliatges i fustes nobles corresponents.

El Salmer serà de cancel·la per nota, i els registres accionats per corredora estanca. Les notes aniran intercalades entre el teclat I i el teclat II, en el moble que du la consola, a l’altre serà entre el Pedal i el tercer teclat. Serà estanc en tots el seus components, el que ens permet garantir el màxim nivell de qualitat, tant per el que far al so, l’afinació i a l’harmonització dels registres. Aquesta darrera, serà suau, brillant, polifònica i subtil. Alhora tindrà una capacitat de penetració en el aire que el permetrà d’escoltar amb claredat, però sempre des de l’idea de conjunt, les polifonies més complexes.

L’orgue es distribueix en dos mòduls de aproximadament 3,5m x 2,5m x 5m de alçada respectant el finestral central.

Volem esmentar que comptem amb el reconeixement i recomanació d’organistes reconeguts a nivell internacional com; Michael Radulescu o Gustav Leonhardt.

L’import aproximat d’aquest instrument es de 370.000 €.

Cal tenir en compte que a Barcelona no hi ha ni un sol orgue comparable al del projecte que es presenta. Es per tant un repte que afrontem amb gran il·lusió, confiant assolir aquesta fita.



ENCÀRRECS DE MISSES

ENCÀRRECS DE MISSES PER A INTENCIONS PARTICULARS

La Parròquia admet encàrrecs de misses per a intencions particulars. Per a tal fi, us heu d'adreçar al Despatx parroquial, a la Sagristia, o enviar-nos un e-mail. Actualment, l'estipendi per a encàrrecs de misses està fixat per la Província Eclesiàstica en 10'00 €

Hom pot encarregar misses per qualsevol motiu piadós, encara que és més freqüent l'encàrrec en sufragi dels difunts. Les intencions de misses han de ser vistes com un acte d'amor fratern (quan hom demana pels difunts, per un malalt, per una persona en greu necessitat o perill…), o com un acte de confiança en Déu (quan demanem per intencions personals). Però mai no es poden acceptar encàrrecs per intencions desencaminades, egoístes o supersticioses.

A la nostra Parròquia, i d'acord amb el que disposa el Codi de Dret Canònic (cf. cc. 945-958), només admetem una intenció a cada missa, fora de situacions excepcionals. També admetem la celebració de misses gregorianes pels difunts.

MISSES GREGORIANES

Hom diu misses gregorianes a la sèrie de misses que s'han d'aplicar per un difunt durant trenta dies. El seu origen es troba en un episodi que narra el papa Sant Gregori el Gran (540-604), mitjançant el qual probablement desitjava ensenyar la doctrina dels sufragis aplicats als difunts (Diàlegs IV, 55, a PL 77, 420-421), però la ingènua mentalitat medieval (de vegades amb tendència al pensament màgic) va carregar l'accent sobre el fet de la successió ininterrompuda de misses, creença que va pretendre reajustar Sant Antonino de Florència (1389-1459), afirmant simplement que, si les 30 misses es diuen seguides, les ànimes del purgatori perceben abans llurs fruits.

L'Església mai no ha descartat aquesta pràctica, de gran arrelament popular, mentre tingui el sentit de sufragi pels difunts, però la Santa Seu va mitigar l'obligació de la celebració ininterrompuda, segons la declaració Tricenario Gregoriano (Pau VI 24/2/1967). Així, si per un impediment imprevist (vgr., una malaltia) o per una altra causa raonable (vgr., celebració d'una missa de funeral o de matrimoni), s'ha d'interrompre el trentenari, aquest manté per disposició de l'Església els fruits de sufragis a ell atribuïts per la pràctica de l'Església i la pietat dels fidels fins al moment present, però amb la condició de completar el més aviat possible la celebració de les trenta misses. En general s'entén que una missa gregoriana és una sèrie de 30 misses seguides.